dimecres, 23 d’abril del 2014

EN HOMENATGE A IÑAKI PÉREZ MEDINA. (2-7-1971/20-4-2014)

L’Iñaki ha marxat.
Ha marxat, de nou, de viatge... però aquest cop no tornarà. Aquest cop el viatge no el compartirà amb els seus amics, ni amb la seva parella. Ha marxat sense equipatge, sense bicicleta, ni alforges, sense brúixola. Aquest és el seu darrer viatge,  un viatge cap a llocs que no coneixem, cap a llocs que ja no podrem compartir...
L’Iñaki ha estat un gran amic, un excel·lent company d’aventures, una bona persona. Amant dels esports de resistència i de la natura, l’Iñaki era moltes coses: Corredor d’ultratrails; corredor de raids; orientador; ciclista apassionat; viatger fanàtic; un gran professional sempre al peu del canó a la feina, però trobant espais per gaudir de les seves aficions; un bon amic apreciat per tots aquells que hem tingut la sort de coneixe’l bé; una persona de tracte amable i fàcil, de somriure franc i idees clares; un home coherent amb el que sentia, de caràcter ferm i clar, però capaç de reafirmar-se sense estridències, sense soroll. La seva bonhomia li evitava fer escarafalls a allò que, simplement, no li agradava.

El seu record romandrà entre nosaltres gràcies als petits detalls, a les petites coses que enllacen els records i fan que l’Iñaki perduri en tots aquells que l’hem estimat.

Amb ell he tingut la sort de compartir grans moments, increïbles aventures i extraordinaris viatges. Aquest estiu havíem de marxar de nou, amb les nostres bicicletes, a descobrir món a una zona de la Terra que ens agradava molt i que pensàvem que tindríem molts anys per recórrer-la. Aquest estiu l’Iñaki no hi serà, les bastes solituds, les grans muntanyes no veuran la seva figura allargada i somrient. Però aquests paratges romandran i nous aventurers els recorreran com li agradava tant fer a ell. Hi haurà noves curses, nous rogainings, noves aventures, nous moments intensos on l’Iñaki no hi serà. Haurem d’acostumar-nos a la seva absència, però el recordarem quan gaudim d’allò que tant ens agradava, quan beguem la vida pel broc gros.


Aquest rogaining serà un rogaining agredolç, un rogaining que tirem endavant molt tocats i tristos però alhora orgullosos perquè sabem que aquest és el millor homenatge que li podem fer.
Aquest rogaining és sobretot el rogaining de l’Iñaki perquè ell hauria gaudit de cada un dels petits i grans moments dels que gaudiran els corredors, Aquest rogaining està dedicat a ell.

Bon viatge Iñaki!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.